Gràcies per la propina
Ferran Torrent
Columna
Aquesta novel·la ens narra la vida de dos germans, vida de dos germans orfes de pare des de molt petits i mes tard també de mare, des de la primera masturbació del protagonista, criats pels seus oncles i el seu avi en temps de postguerra. En ella, veiem l'evolució dels nanos i de com van passar els temps de postguerra i franquisme, aïllats en un món a part creat pel seu avi i els seus oncles.
La novel·la comença, quan ja els protagonistes són grans, en una vesprada del 1992; aquests són a la casa on varen passar la seva infantesa, esperant el camió de mudances. Allí hi ha un evocament del passat que es produeix pels records de Ferrant Torrens.
El recomano a aquella gent que vol saber com era viure als anys 70 en una economia no molt bona. A mi m'ha agradat bastant perquè tracta de la vida d'un noi amb problemes quotidians que pateix molta gent, però amb humor.
Maria Príncep Arasa, 4t ESO A
És una família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una ésglesia i unes forces de l'ordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens d'escalfor. Ens trobem davant dels records d´infantesa i joventut d´un tal Ferrant Torrens a la València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible.
A mi m'ha agradat molt i el recomano al jóvens i adults que estiguen cansats de llegir novel·les convencionals. A mi la part que no m´agradat és que resulta que un oncle és gay, després. El llibre esta molt bé en tots els sentits.
Francesc Estrada Cid, 4 ESO B
.png)
.png)
