Licantropia
Carles Terès
Edicions de 1984
N'havia sentit a parlar per la xarxa, d'aquest llibre. El vaig trobar a Viladrich, el fullejo, me'l quedo i, feia tant de temps que no em passava!, l'he hagut de llegir en tres dies perquè volia saber què passava.
El 1759, a la Pobla de Llobosa (nom literari d'algun poble del Matarranya, dedueixo) arriba mossèn Magí Camprubí... Aquest fet té repercussions posteriors, al nostre segle, en la figura del protagonista del llibre, Llorenç, un fotògraf enamorat també del Matarranya, del seu entorn, tot i que, més enamorada, encara hi està Laura, la seua dona, metgessa a Valldepedra (proveu a endevinar quin poble real és)...
Aprendreu molt, des de la ficció, de la licantropia, deliri, símptoma psiquiàtric... digueu-li com vulgueu, pel qual un ser humà creu ser llop o tindre característiques d'aquest animal, que ha donat lloc, al llarg de la història a molts relats, siguen llegendaris o no tant... I aprendreu que els moments de solitud són tan o més importants que aquells que vivim envoltats de gent i que, aneu a saber com, les generacions passades ens diuen i diuen molt del que som les generacions actuals.
A mi m'ha agradat moltíssim i el recomano a gent de 2n cicle d'ESO amb ganes de llegir, gent de batxillerat i persones adultes.
El 1759, a la Pobla de Llobosa (nom literari d'algun poble del Matarranya, dedueixo) arriba mossèn Magí Camprubí... Aquest fet té repercussions posteriors, al nostre segle, en la figura del protagonista del llibre, Llorenç, un fotògraf enamorat també del Matarranya, del seu entorn, tot i que, més enamorada, encara hi està Laura, la seua dona, metgessa a Valldepedra (proveu a endevinar quin poble real és)...
Aprendreu molt, des de la ficció, de la licantropia, deliri, símptoma psiquiàtric... digueu-li com vulgueu, pel qual un ser humà creu ser llop o tindre característiques d'aquest animal, que ha donat lloc, al llarg de la història a molts relats, siguen llegendaris o no tant... I aprendreu que els moments de solitud són tan o més importants que aquells que vivim envoltats de gent i que, aneu a saber com, les generacions passades ens diuen i diuen molt del que som les generacions actuals.
A mi m'ha agradat moltíssim i el recomano a gent de 2n cicle d'ESO amb ganes de llegir, gent de batxillerat i persones adultes.
Tere Izquierdo Salom
